Pàgines

9/11/10

Quo vadis seguretat alimentària?

Els proppassats 14 i 15 d’octubre es va celebrar, a Granada, la 7a reunió de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL). En quest esdeveniment em va correspondre presentar a Ana María Troncoso, directora executiva de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), en la seva conferència inaugural: “Seguretat alimentària en el nou paradigma de la salut pública. Nou marc de regulació: competències i organització”. Vull desar per escrit el seguit de reflexions que vaig fer en aquesta presentació i contribuir d’aquesta manera al debat sobre el futur de la seguretat alimentària a Espanya i, consegüentment, sobre el futur de la SESAL.

El 30 i 31 de maig del 2003, a València, ens varem reunir un conjunt de professionals de tota Espanya per a fundar la SESAL. De procedències i professions molt diverses coincidíem en que el nostre paradigma professional havia canviat i ens sentíem partícips d’un nou concepte: la seguretat alimentària. Recordem el context ja que l’any 2000 la Comissió Europea havia publicat el Llibre Blanc sobre seguretat alimentària i que, al 2002, s’havia promulgat el Reglament 178 pel qual s’establien els principis i requisits generals de la legislació alimentària.

Sobre l’abast del concepte de “seguretat alimentària” el Manifest fundacional de la SESAL era prou explícit:

El nuevo concepto de seguridad alimentaria formulado por el Libro Blanco, expresa que los ámbitos que serán objeto de un nuevo marco normativo y, consiguientemente, de intervención oficial, con la finalidad de proteger la salud de las personas, son:

Ø       Control sanitario de los alimentos (salud alimentaria)
Ø       Alimentación animal
Ø       Salud y bienestar animal
Ø       Medio ambiente
Ø       Sanidad vegetal
Ø       Nutrición humana
Ø       Consumo e información al consumidor”

La SESAL entenia, i entén, que el canvi de paradigma no significava un simple canvi terminològic i posar “seguretat alimentària” on abans posava “higiene alimentària”, sinó que el nou concepte anava molt més enllà de la higiene dels aliments. Hi ho tornava a deixar clar al Manifest:

“La intervención necesaria de diferentes administraciones y diferentes ámbitos sectoriales en cada una de ellas, hace imprescindible el dotarse de instrumentos de gestión de la transversalidad que garanticen que todas las acciones que se realicen a lo largo de la cadena alimentaria tengan como objetivo principal la protección de la salud de las personas.”

I, més endavant, la SESAL opinava sobre les repercussions que aquest nou concepte estava tenint sobre les estructures administratives:

“La creación de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria, de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y de la Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria junto a otras reformas administrativas que, en este ámbito, se han producido, o se están produciendo, en Europa son positivas ya que permiten disponer de organizaciones encargadas de liderar la aplicación de los nuevos principios de la seguridad alimentaria. Se trata de organizaciones nuevas, encargadas de hacer cosas nuevas con lo que, sin duda, será muy importante para su consolidación la orientación conceptual y estratégica de sus primeras actividades.”

Pel que fa les responsabilitats sobre la seguretat alimentària el Manifest de la SESAL era prou clar:

“El Libro Blanco y las propuestas de normativas que lo desarrollan identifican, como los principales responsables de la seguridad alimentaria, a los fabricantes de alimentos para animales, los agricultores y ganaderos y a los productores o manipuladores de alimentos destinados al consumo humano. En este sentido se tienen que implementar sistemas eficaces de autocontrol. Las autoridades competentes de los estados miembros (centrales/federales, regionales y locales) son las encargadas de garantizar el cumplimiento de esta obligación mediante sistemas de vigilancia y control.”

I, a més, es reconeixia la necessitat d’un assessorament científic de qualitat quan s’afirmava que l’abordatge, en aquest camp, s’havia de fer seguint un mètode científic: l’anàlisi del risc. S’explicitava, així, que calia elaborar dictàmens i opinions científiques sobre les relacions entre els perills vehiculats pels aliments i la salut de les persones.

En aquest context, no és estrany que la SESAL tingués, i tingui, la vocació d’aplegar professionals que treballen a qualsevol lloc de la cadena alimentària, en diversos àmbits i amb formacions diverses:

“En una seguridad alimentaria como la que se ha descrito es obvio que son muchos los profesionales relacionados con los diversos ámbitos que la componen. Así, son profesionales cuya actividad tiene repercusiones sobre la seguridad alimentaria los profesionales que actúan en cada uno de los eslabones de la cadena alimentaria; los que trabajan en la administración pública y los que lo hacen en las empresas; y los profesionales que investigan en las universidades y en los centros de investigación.

Estos profesionales provienen de campos formativos muy diferentes como la medicina, la farmacia, la veterinaria, las ingenierías agrarias, la biología, la ciencia y tecnología de los alimentos, la química, la sociología o las ciencias de la información, entre otras.

Además  mantienen competencias en diversos ámbitos como la toxicología alimentaria, la microbiología, la parasitología, las zoonosis, la epidemiología, la epizootiología, la biotecnología, la inmunología, la nutrición humana, la nutrición animal, la farmacología, los procesos tecnológicos alimentarios, la comunicación o la sociología.”

Des d’aquells dies del 2003 s’ha produït, a tota Europa, la consolidació d’estructures singulars i específiques encarregades d’aplicar aquesta nova política europea de seguretat alimentària. A les Comunitats Autònomes espanyoles, però, el camí sembla divergent de l’europeu. Les lleis i projectes legislatius recents que regulen la salut pública (Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella y  Lleó i Andalusia) inclouen les polítiques de seguretat alimentària com una part de les de salut pública. Amb això, consegüentment, les estructures administratives encarregades de la seguretat alimentària es dilueixen dins de les de salut pública, si més no, formalment.

No soc dels que creu que el disseny de les estructures organitzatives sigui l’element cabdal per al desenvolupament eficaç d’una política, però si crec que el disseny de les organitzacions pot afavorir-lo o dificultar-lo. A més, totes aquestes reformes s’han fet, i s’estan fent, sense un debat seriós, des dels punts de vista científic i conceptual, en el que societats científiques com SESAL alguna cosa haurien de dir.

Es tracta de fer-nos una sèrie de preguntes que s’hauran de contestar en els pròxims mesos per tal de decidir quin és el futur que volem per a la seguretat alimentària a Espanya:

Ø      Estem d’acord, així, en que la seguretat alimentària és una part de la salut pública?
Ø      O una part de la salut pública, el control sanitari d’aliments, forma part de la seguretat alimentària?
Ø      Tots els elements de la política de seguretat alimentària tenen una base sanitària?

Ø      Totes les polítiques amb repercussió sobre la salut de les persones han d’integrar-se en les estructures de salut pública?

Ø      No serà que, en realitat, l’únic que s’està fent és canviar-li el nom a la “cosa” i que quan es parla de “seguretat alimentària” en realitat es vol dir “higiene alimentària”?
Ø      Què hi ha, llavors, del nou concepte?

Ø      Aquests moviments afavoreixen o dificulten la consolidació del nou concepte de seguretat alimentària com a espai de trobada de tots els seus participants?

Ø      Per què aquesta deriva no es dona en cap país de la Unió Europea, ni a EUA, ni a Canadà, ni al Japó, ni a Nova Zelanda, ni a Austràlia, etc.?
Ø      Spain is different?

Ø      La integració de les estructures de seguretat alimentària en les organitzacions de gestió del risc, on deixa allò de la separació entre els avaluadors i els gestors del risc?

Ø      En definitiva, quina és l’agenda oculta d’aquestes reformes?

Soc del parer què l’espai de la seguretat alimentària és conceptualment jove i es troba en construcció i, per això, és molt sensible a desviacions i patologies que poden comprometre el seu futur. Ara, al principi, encara som a temps de corregir-les. Si des de SESAL creiem que la seguretat alimentària té entitat pròpia i prou maduresa científica i professional haurem de pronunciar-nos i posicionar-nos. Està en joc avançar o tornar, de facto, a la situació prèvia a l’any 2000. Una involució d’aquest tipus faria inviable el futur per a la SESAL, si més no en els termes en què va ser fundada l’any 2003.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Be (sense accents, perque estic perdut en mig de la gran Constantinopla, passat pel cedas (tampoc tinc c trencada) de diversos sultans, l'imperi otoma i refundada per Ataturk, si es que s'escriu aixi... i aquest teclats pseudoeuropeu no em permeten mes)... Be, deia, tinc l'honor de fer el primer comentari en aquest tant interessant blog...
i el que haig de dir de moment es resumeix en un missatge molt escuet que nomes diu que la primera aparicio al blog, es por dir mes alta... pero no pot ser mes clara... Visca el concepte integral de seguretat alimentaria!
Salut a tots i slam aleikum (com tambe es vulgui escriure...) Alfons

Unknown ha dit...

Et felicito per la teva iniciativa del Blog. El nombre de preguntes a respondre fa necessari obrir un temps de debat i reflexió. Per començar crec que hi ha consens internacional en que l'avaluació del risc ha de ser completament independent dels òrgans de gestió. Aquesta és una de les conclusions resultants de la crisi de la EEB. D'altra banda, hi ha qüestions molt importants que son de seguretat alimentària i que van mes enllà de la salut pública. La intervenció en la fase primària i el medi ambient, tot allò relatiu les repercusions en la confinaça dels ciutadans, en l'economia, la política agrària,en el funcionament del mercat, la qualitat agroalimentària, les qüestions ètiques o ideològiques com el benestar animal i el rebuig a determinats sistemes de producció o ingredients, son alguns exemples.

Pat ha dit...

Algú ho havia de dir!
I és estrany perquè a aquestes alçades sembla del tot evident, només cal mirar a la resta del món.
Jo també em sumo a les felicitacions per obrir aquest espai i per inaugurar-lo amb la defensa del que és la seguretat alimentària, clarament transversal. Així ha quedat reflectit, per exemple, en la varietat del públic que ha acudit avui a la presentació de l'Informe SAM. Salut i seguretat alimentària!

Ricard Parés ha dit...

Eduard, només puc que felicitar-te: estic totalment d'acord amb les idees exposades, però, a més, ho redactes de forma implecablement clara. Ah, i encara hi pot haver algú que posi en dubte la importància del sector primari...?

jaume balagué ha dit...

bon Blog, ja saps que comparteixo aquet criteri i algun mes que ja anirà surtin.
jaume