6/6/12

Más madera !


Ahir vaig publicar un post al meu bloc després de mesos de silenci (algun dia explicaré aquest període dominat per la sensació de perplexitat) i, per aquestes casualitats curioses que es produeixen de tant en tant, ahir també, la Asociación Nacional de Industrias de la Carne de España (ANICE) va fer pública una nota de premsa en la que es manifestava sobre els sistemes de control oficial de la carn d’Espanya. I la veritat és que planteja de forma sensata i raonada la necessitat de la seva reforma.

Reprodueixo la nota textualment:
  
5/6/2012
Nota de ANICE

La industria cárnica reitera la necesidad de unificar los servicios veterinarios de control oficial

La Asociación Nacional de Industrias de la Carne de España (ANICE) ha pedido una vez más la reforma de los servicios de control oficial en las industrias, solicitando a los ministerios de Agricultura y Sanidad la unificación de competencias a nivel nacional.

ANICE señala que la industria cárnica de nuestro país necesita estructuras administrativas eficientes para el desarrollo de su actividad, que contribuyan a facilitar la salida de la crisis y la internacionalización de nuestro sector, y advierte de que la actuación dispersión competencial de nuestro país rompe dos de los pilares de la legislación alimentaria de la Unión Europea, tanto el enfoque integral "de la granja a la mesa" como el principio de que los operadores de la cadena alimentaria son los primeros responsables de garantizar la seguridad de los productos que comercializan.

El trabajo de los operadores para eliminar las barreras entre los distintos departamentos de la empresa, para asegurar los mejores niveles de trazabilidad, seguridad alimentaria, higiene y control, choca frontalmente con la presencia permanente de la Administración en las labores de inspección y control de los mataderos, con competencias y responsabilidades
compartimentadas entre ministerios y Comunidades Autónomas, que solamente generan costes e ineficiencias.

Por tanto, la industria cárnica española considera esencial tanto la unificación de competencias una sola unidad administrativa como rediseñar el papel de los servicios veterinarios de control oficial en las industrias cárnicas, que no debe ser exclusivamente sanitario, sino global, atendiendo a las nuevas necesidades y realidades económicas, sanitarias y productivas en las que nuestras empresas desarrollan su actividad, facilitando un mejor control, mayor eficacia, empresas más competitivas y ahorro de costes.

La importancia de disponer de estructuras eficaces y dotadas de mecanismos de actuación ágiles, que respondan a la necesidad de operatividad y eficiencia que necesita la actividad cárnica, se manifiesta con toda claridad en relación con los mercados exteriores, donde la industria cárnica española es un sector de primera magnitud a nivel mundial, que exporta cerca del 40% de nuestra producción porcina a los cinco continentes.

Cuando los exportadores españoles abordan los mercados mundiales no solamente han de competir con la industrias cárnicas de otros países, sino que también lo hacen con otras Administraciones y Gobiernos que tienen modelos de gestión oficial más ágiles y eficientes. Y para poder competir como país, la industria cárnica española necesita un modelo tan eficaz como el de los países competidores, que en muchos casos disponen de unos servicios de control oficial unificados y dependientes de una única unidad administrativa.
ANICE es la principal asociación empresarial de la industria cárnica de ámbito nacional, y agrupa a más de 800 empresas distribuidas por toda la  geografía española: mataderos de porcino, vacuno y ovino, y fábricas de elaborados, jamón curado y productos ibéricos.

La organización participa en las Organizaciones Interprofesionales del cerdo blanco INTERPORC y del cerdo ibérico ASICI, en la Oficina de Exportación de la Carne de España (OECE) y, a través de CONFECARNE, en la Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidas (FIAB), en la Fundación CENTA y en la Plataforma Tecnológica Española "FOOD FOR LIFE-SPAIN".

En el ámbito internacional participa en la l'Union Européenne du Commerce du Bétail et de la Viande (UECBV), la Oficina Internacional de la Carne (IMS), la Federación de Industrias Cárnicas de Transformación de la Unión Europea (CLITRAVI) y la Confederación de Industrias Agro-Alimentarias de la Unión Europea (FOODDRINK EUROPE).

En primer lloc, no comparteixo en absolut la moda “recentralitzadora”, al marge de consideracions polítiques, per qüestions d’eficàcia i eficiència. I d'això ja parlarem un altre dia. Però, no puc menys que estar bàsicament d’acord amb els plantejaments d’ANICE. Ja fa uns mesos  que, amb les dades a la ma, mantinc que el problema del control oficial dels aliments a Espanya i a Catalunya no és un problema de salut pública si no de confiança. Si mireu el meu post "Els sistemes de control oficial“ de març de 2011 comprovareu que els nostre sistema de control oficial és el 24 de 27. Estem al nivell de Romania, Bulgària o Grècia!. D’altra banda hem de fer una revolució amb el tema de l’autocontrol (amb el permís de Paco Reviriego) i caminar decididament cap a la responsabilització de les empreses. I això és més evident en el peculiar cas del control oficial de la carn (veure el meu post sobre "La modernitzacio de la inspeccio de la carn", també de març de 2011).

Per a provocar el debat:

Necessitem una Oficina Alimentària i Veterinària a Espanya i Oficines Alimentàries i Veterinàries a les comunitats autònomes !!!


5/6/12

Tornem-hi, que no ha estat res


El proppassat 23 de maig CESFAC em va donar la Medalla al mèrit en alimentació animal 2012. Aquesta organització agrupa a les empreses i organitzacions de la Indústria de l'Alimentació Animal espanyola i pretén, amb aquestes medalles, reconèixer la labor de professionals i organitzacions que, en el desenvolupament de les seves responsabilitats, han contribuït al Sector. Pretenen, en definitiva, d'una banda reconèixer públicament l'esforç i el compromís i, d'altra, servir d'inspiració.

En el meu cas, en la breu ressenya del programa es deia textualment que “se reconoce su contribución a la gestión de la seguridad alimentaria tanto por sus decisivas contribuciones a la Ley Catalana de Seguridad Alimentaria, a la creación de la Sociedad Española de Seguridad Alimentaria y a su labor al frente de la Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria”.

Evidentment, en aquest viatge no he estat sol. Qualsevol dia començaré a fer una llista de les persones que han contribuït i contribueixen a la construcció d'un espai per a la seguretat alimentària singular, coherent i al servei dels ciutadans i del teixit productiu d'Espanya i del nostre país.

El discurs de “laudatio” va córrer a càrrec d'en Ignacio Arranz Recio, director general del Foro Interalimentario que, com és habitual en aquests actes, va exagerar amablement i ostensible els mèrits del candidat. En resposta, vaig dir unes paraules que, en alguns moments, resumeixen la meva opinió actual sobre l'estat de la seguretat alimentària. En efecte, després dels agraïments preceptius vaig fer la contestatio i vaig dir o vaig intentar dir (no ho vaig llegir), si fa o no fa, alguna cosa (en castellà, es clar) com :

El tres d'octubre farà vint-i-nou anys que vaig començar a treballar com a veterinari titular a la Secció d'Higiene Alimentària de la Delegació Territorial a Lleida del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la, llavors incipient, Generalitat de Catalunya.

I, a partir de l'any 1990, vaig treballar als serveis centrals del departament ocupant diversos càrrecs a la Direcció General de Salut Pública. Si algú m'hagués preguntat llavors en què treballava jo hagués respost que en higiene dels aliments o, en els darrers temps, hagués dit que en sanitat alimentària.

Després de les crisis alimentàries que, tots els reunits aquí, vam viure en primera persona, l'any 2000 va succeir un fet que canvià, de forma radical, la meva percepció sobre el meu àmbit professional. La Comissió Europea publicà un document clau “El Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària” (un document, per cert, que como passa amb El Quijote es més citat que llegit).

El Llibre Blanc, en les seves línies generals, venia a configurar un corpus coherent, desenvolupat normativament a posteriori, per abordar els problemes d'innocuïtat dels aliments.

Era una nova perspectiva que oferia líneas de solució per a les diverses disfuncions que, en la meva pràctica professional, havia observat al llarg dels anys.

Em vaig adonar, llavors, de que ja no treballava en “higiene alimentària” si no en quelcom que s'anomenava “seguretat alimentària”. Això suposava que havia un conjunt de professionals als que, segons el nou paradigma, tenia que considerar els meus col·legues. Els professionals que treballaven en sanitat i benestar animal, sanitat vegetal i alimentació animal passaven a ser els meus col·legues en la seguretat alimentària.

S'iniciava, a Espanya, un canvi de cultura al nostre àmbit. I m'ho vaig creure...

De tot això fa escassament dotze anys, que és molt poc temps en la dinàmica temporal administrativa. La meva impressió personal és que encara no s'han consolidat. Ni molt menys...

Per tant encara ens queden reptes per a aconseguir la consolidació d'un sistema de seguretat alimentària sòlid a Espanya.

En primer lloc, aconseguir que s'imposi el criteri de que tenir un alt nivell de seguretat alimentària forma part de les infrastructures necessàries per ajudar a fer competitiva la indústria agroalimentària. Més enllà de l'objectiu irrenunciable de garantir aliments segurs i de qualitat, el sistema de seguretat alimentària ha de facilitar la participació del sector agroalimentari al mercat interior europeu i als mercats globals.

Per aconseguir-ho, encara hem d'acabar de construir un sistema de control oficial dels aliments integrat, de la granja a la taula, creïble, prestigiós i homologable als dels països líders. Aquest enfocament és més necessari que mai en un context de crisi econòmica i tenint en compte la vocació exportadora de la industria agroalimentària.

En segon lloc, la consolidació definitiva de l'autocontrol ha de suposar canvis qualitatius i quantitatius en la relació entre les empreses i l'administració.

Hem de superar la dinàmica amb la que vaig créixer professionalment que consistia en que des de l'administració pensàvem que els empresaris ens volen enganyar i que des dels empresaris es pensa que les mesures que pren l'administració tenen com a finalitat molestar-los.

De totes les maneres els hi haig de confessar que l'experiència més positiva dels meus set anys al front de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha estat la rapidesa amb la qual els sectors primaris i, en concret, el de l'alimentació animal s'han incorporat a l'exercici de les seves responsabilitats en la protecció de la salut dels consumidors.

Moltes gràcies i resto a la seva disposició per treballar, des de qualsevulles que siguin les meves responsabilitats presents i futures, en la consolidació d'un sector de l'alimentació animal fort, competitiu i segur.

En els propers posts intentaré desenvolupar aquests conceptes...