Vaig estudiar Veterinària a Saragossa. La Universitat als darrers anys del franquisme era “cutre” però, malgrat tot, em va permetre descobrir dos mons que han format part de la meva curiositat intel·lectual al llarg dels anys: la ciència i la política.
Encara recordo el trasbals mental que em va suposar, a quart de carrera, l’estudi de la genètica de poblacions i el lligam immediat que vaig establir amb una de les meves primeres aficions adolescents: la biologia evolucionista.
Des de fa més de vint-i-set anys treballo, a l’administració pública, en diversos àmbits relacionats amb l’impacte que els elements presents al medi (aliments, aigua, aire) poden tenir sobre la salut de les persones. Així, he treballat en higiene alimentària, sanitat ambiental, protecció de la salut, salut alimentària, salut ambiental i, finalment seguretat alimentària, sent el director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària durant set anys.
Durant aquests darrers anys he estat en contacte amb polítics amb ínfules de tècnics, tècnics amb ínfules de polítics i polítics i tècnics amb ínfules de científics. Paral·lelament, les meves reflexions polítiques han evolucionat de la utopia a la reflexió sobre l’organització i la intervenció administratives en pro del be comú.
I, ho sento, però encara hi ha dues coses que m’esveren:
Una és que sistemàticament, en l’àmbit de la seguretat alimentària i de la salut pública es dona l’actuació de col·lectius professionals que es munten el “xiringuito” amb estratègies ideològiques, de lobi i corporativistes, més enllà dels interessos dels ciutadans i del país.
I una altra és quan es donen, amb certa freqüència, conclusions precipitades fruït de correlacions arriscades amb estudis, suposadament científics, merament descriptius. La ciència no es mereix que s’actuï com el pistoler que buida els carregadors dels seus revòlvers, a l’atzar, en una tanca de fusta i després dibuixa la diana allà on s’han acumulat més forats, presumint de bona punteria...
Doncs, d’això va el meu bloc: de seguretat alimentària, d’organització administrativa, de ciència, de política, de epidemiologia, de “xiringuitos” ...
O del que vulgueu !
I sempre amb la voluntat de fomentar el debat i la reflexió !
