28/2/11

Els 80 km/hora i les societats científiques

La junta directiva de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL) està buscant la forma de que la SESAL es pugui pronunciar públicament, de forma àgil, davant d’esdeveniments relacionats amb la innocuïtat dels aliments. No és fàcil. Una cosa és donar dades o interpretacions quan hi ha una evidència científicament fonamentada i consolidada i una altra pronunciar-se sobre temes complexos o sobre la valoració de polítiques públiques. Hi ha casos, que afecten altres societats científiques, que ens ha de fer reflexionar.

Aquest més de febrer, davant de l’eliminació del límit màxim dels 80 km/hora als accessos a Barcelona per part del nou govern de la Generalitat de Catalunya, tres societats científiques (Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears, Sociedad Española de Epidemiología i Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria) van emetre una declaració “a favor de limitar la velocidad en los accesos a Barcelona”. He de confessar que la seva lectura em va deixar una mica perplex. 

En el paràgraf introductori deien textualment que “como profesionales de la salud pública queremos expresar nuestro apoyo a la limitación de la velocidad en los accesos a la ciudad de Barcelona, dadas las consecuencias positivas que implica para la salud de las personas.” Perfecte, vaig pensar, ara m’explicaran els fonaments científics d’aquest suport i les dades que l’avalen.

El primer punt ve a argumentar la “sorprenent” informació de que a més velocitat s’incrementen els accidents mortals i que nombrosos estudis ho demostren. Per a corroborar-ho jo esperava dades sobre l’evolució dels accidents en la “zona 80” des del 2008 (any de la seva implantació) comparades amb les d’anys anteriors. Doncs no, les xifres d’accidents que s’esmenten són de les rondes de Barcelona!!!. Altrament, esperava algun argument que justifiqués la manca d’interès per la salut de la població de fora de la conurbació de Barcelona ja que si la mesura és tan saludable ¿per què no estendre-la a tota la xarxa viaria de Catalunya?.

El segon punt de la declaració ve a fer una altra afirmació “impactant”: la contaminació és dolenta per a la salut. I, a més, que “las concentraciones de dos de los principales contaminantes, las partículas en suspensión (PM) y en menor porcentaje los óxidos de nitrógeno (NOx), se han reducido desde la implantación de la medida en el 2008.”

Home, he de reconèixer que m’esperava una mica més d’unes societats científiques farcides d’epidemiòlegs. Si es fa referència a un fenomen com la contaminació atmosfèrica, força complex, s’ha de tenir cura a l’hora de vincular la variació dels nivells de contaminants a una sola causa, si no es pot cometre l’errada de confondre correlació amb causalitat.

En un article sobre qüestions educatives que ara no venen al cas, publicat a La Vanguardia el 17 de novembre de 2008, l’inefable Xavier Sala Martin posava dos exemples d’aquest tipus d’errada comeses, l’una pels nadius d’Uganda i l’altra per un degà de Harvard. Cito textualment:

 En 1982, tras un brote de ébola en Uganda, la OMS envió centenares de médicos. A las pocas semanas, los nativos constataron que los pueblos donde había más doctores, había más gente que moría. Dedujeron que los doctores traían la enfermedad y… los asesinaron.

En 1988 un decano de Harvard observó que los estudiantes que habían ido a clases particulares de SAT (exámenes de entrada parecidos a la selectividad), tenían peores notas que los que no lo habían hecho. Concluyó que las clases privadas eran perjudiciales y recomendó que no se utilizaran.
 …/…
Los doctores en Uganda no fueron repartidos al azar sino que se asignaron más doctores a los pueblos donde había más problemas. No eran los doctores los que causaban la infección, era la infección la que causaba la aparición de doctores. Los estudiantes de Harvard no utilizaban las clases particulares de forma aleatoria: los que tenían más dificultades tendían a utilizarlas más por lo que sus notas inferiores no indicaban que las clases particulares eran perjudiciales sino que tenían mayores dificultades.”

¿S’han fet estudis en els que s’ha tingut en compte la climatologia dels períodes comparats o la intensitat del trànsit?

En aquest sentit, la setmana passada el senyor Xavier Prats, portaveu de la Federació d’Estacions de Servei de Catalunya, deia en una entrevista a La Nit a RAC1 que...”calculo que en l’últim any hem perdut un 30% d’ingressos de mitjana.”

El tercer punt de la declaració era per a dir que la mesura d’aixecar el límit dels 80 km/hora no disminuiria significativament el temps de viatge.

Però on vaig quedar corprès va ser al llegir el quart i últim punt de la declaració on es demana “...una evaluación rigurosa e independiente del impacto en salud de la intervención para ponderar los efectos de la limitación de la velocidad a 80km/h…”.

Es demana un estudi per mesurar l’impacte sobre la salut quan es comença la declaració mostrant “...nuestro apoyo a la limitación de la velocidad en los accesos a la ciudad de Barcelona, dadas las consecuencias positivas que implica para la salud de las personas.” !!!

¿Per a que fer un estudi si ja sabem el resultat? ¿O no?

I més quan la declaració acaba amb una de freda i una de calenta:

La experiencia de Barcelona, como la de otras ciudades europeas, merece considerarse entre los ejemplos de protección de la salud de la población. Abogamos por mantener esta medida en beneficio de la salud de los ciudadanos mientras no haya estudios rigurosos que demuestren lo contrario.”

Es a dir, traduint, estem segurs que la cosa funciona i si algú ho dubta que ho demostri. Això si, nosaltres no hem de demostrar que funciona.

Però el millor estava per arribar ja que els articles de El País del 8 de febrer (Las sociedades científicas de salud pública critican el fin del límite de la velocidad en Barcelona) i del mateix diari del 9 de febrer (Las sociedades científicas cargan contra la Generalitat) ens deixen una "perla" fantàstica:

El presidente de la SEE, Fernando G. Benavides, ha dicho: "Los argumentos que utilizamos no son especulativos, sino que se sabe que la limitación ha reducido la contaminación y la cantidad de accidentes. Los detractores utilizan argumentos ideológicos, y desde la Sociedad Española de Epidemiología no entendemos por qué la han tomado con esta medida. La han elegido como un símbolo para demostrar quién manda aquí".

(Les negretes són meves)

Llàstima que sempre hagi “indocumentats”, en aquest cas “indocumentada”, que parla amb l’Agència Catalana de Notícies i dona avui (28-02-2011) la seva opinió professional, publicada a directe.cat:

Els responsables de Trànsit a Londres consideren ineficaç per reduir la contaminació aplicar mesures com els 80 km/h fins fa poc vigents a l'àrea metropolitana de Barcelona. La cap d'Estratègia i Trànsit de Transports de Londres, Samantha Kennedy, ha explicat que a la capital britànica les mesures de reducció de les emissions es basen en la regulació del trànsit i en garantir que els vehicles circulin de forma fluïda. Segons Kennedy, si els cotxes 'avancen més fàcilment per la carretera' es produeix un 'efecte positiu' per la contaminació. Kennedy ha considerat poc eficaces mesures com les del 80 km/h que s'apliquen a Barcelona si no es desenvolupen en un context global de millorar la fluïdesa del trànsit. 'Els estudis demostren que reduir la velocitat a un nivell per sota del més òptim pel motor incrementa les emissions d'aquell vehicle individual', ha assegurat.”

Crec que a SESAL és més difícil que ens passin coses així, donada la diversa procedència dels seus socis, la qual cosa ens obliga a madurar més els nostres pronunciaments i a que la ideologia no ens encegui. De totes les maneres s’ha de tenir cura amb les filies i les fòbies....  

I de la utilització de les societats científiques com a "mamporreros" de la lluita política...

Ho deixo per a la vostra reflexió...