10/5/11

"Post hoc, ergo propter hoc"

Estava l’altre dia buscant a la xarxa continguts científics i vaig ensopegar amb un blog que, dins de la seva humilitat, em va semblar magnífic. Es tracta de "El retorno de los charlatanes", de Mauricio José Schwarz Huerta, que es dedica a la defensa de la ciència i del mètode científic davant de la xarlataneria i la pseudociència. Ja sabeu, això de l’homeopatia i de les “medicines alternatives”...

En una entrada titulada "A mí me funciona", del 26 de setembre de 2010, vaig llegir les següents reflexions que, malgrat ser conegudes, sembla que cal recordar de tant en tant. Entre d’altres coses diu:

El hecho de que una cosa ocurra después de otra no significa que sea causada por ella. A este error se le conoce en lógica como falacia "post hoc, ergo propter hoc” latinajo que significa "después de esto, por tanto a consecuencia de esto".

El no tener claras las causas de algo es una forma de pensamiento mágico a la que habitualmente le llamamos superstición, es decir, le atribuimos un efecto a una causa que nos parece "lógica" o simplemente nos gusta.

A nuestro alrededor encontramos numerosas supersticiones que caen en esa falacia: futbolistas que un día que se pusieron los calzoncillos al revés marcaron un gol, y ahora se ponen los calzoncillos al revés en todos los partidos, sin que les afecte el hecho evidentísimo de que no marcan goles en todos los partidos.

El necio que sólo ve una de las posibles causas, ya no busca más explicaciones. Cree tener una explicación correcta sobre el origen del resultado y no se plantea siquiera la posibilidad de equivocarse. Su visión cerrada, para remate, suele acompañarse con la queja de que el crítico "no tiene la mente abierta" a su cerrazón de miras, y a su afirmación sin bases y de lógica achurruscada e inútil.

Esta forma de pensar nos hace llegar a conclusiones tajantes aunque en realidad no tenemos datos suficientes para sostenerla.

El asunto no es trivial, en lo más mínimo. Cuando uno está ante dos (o más) explicaciones del mismo fenómeno, necesita tener un procedimiento fiable, de eficacia demostrada, para poder evaluar correctamente cuál es la explicación más ajustada a la realidad.

El método científico nos permite evaluar todas las posibles causas de un efecto hasta encontrar las que son, efectivamente, las responsables de tal efecto.

Per què explico tot això?

Perquè avui he llegit una notícia al diari “El País” titulada


On es diu textualment:

Los ingresos de niños asmáticos en centros hospitalarios tomados como indicadores han disminuido desde la entrada en vigor de la ley antitabaco, según el Comité Nacional de Prevención del Tabaquismo (CNPT). Por ejemplo, estos han bajado un 15% en el hospital La Paz de Madrid. También se espera una reducción de los ingresos por infarto de miocardio (entre 1.400 y 3.000), ya que el corazón se recupera antes que los pulmones del impacto del tabaco.

Segons es presenten a la seva pàgina web, el CNPT és:

El Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo (CNPT) es la organización que agrupa al movimiento de prevención del tabaquismo en España. Actualmente lo constituyen decenas de organizaciones, principalmente asociaciones de profesionales sanitarios y de la medicina, además de algunos profesionales destacados y relevantes, y mantiene vínculos con otras organizaciones implicadas e interesadas en la prevención del tabaquismo. Además, forma parte de la Red Europea de Prevención del Tabaquismo, que agrupa a coaliciones similares de los diversos países de la Unión Europea.

En una entrada anterior (Els 80 km/hora i les societats científiques), del 28 de febrer, reflexionava sobre la responsabilitat de les societats científiques per a emetre opinions i dictàmens basats en les evidències científiques i no en prejudicis ideològics o en creences prèvies.

Respecte a la notícia de “El País”:

¿Honestament, hi ha evidències per a relacionar la baixada d’ingressos de nens asmàtics a La Paz amb la prohibició de fumar en bars, restaurants i discoteques?

¿Hi ha dades de que aquest fenomen és general a altres centres de l’estat espanyol? Sobre tot tenint en compte que a la Comunitat Autònoma de Madrid és on més s’està vulnerant la Llei...

¿Són suficients dos o tres mesos per a extreure conclusions?

¿S’han tingut en compte altres elements desencadenants dels atacs asmàtics? ¿Climatologia o producció de pol·len?

¿De veritat algú es creu que el contacte dels nens amb el fum del tabac es produeix als bars i restaurants?

Sembla que davant una bona causa (la lluita contra el tabac) la CNPT ha decidit saltar-se el rigor científic i utilitzar la fal·làcia lògica "post hoc, ergo propter hoc”.

Una organització farcida d’epidemiòlegs i professionals de la salut ha de respectar el mètode científic i no utilitzar mètodes precientífics, quasi be religiosos, per defensar les seves tesis.

No es pot fer com el pistoler que buida els carregadors dels seus revòlvers, a l’atzar, en una tanca de fusta i després dibuixa la diana allà on s’han acumulat més forats, presumint de bona punteria...

Seguint aquest camí aconseguirem, a mitjà termini, perdre la credibilitat...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo un dia vaig jugar un partit de tenis amb els calçotets del revés, vaig guanyar, i després d'aquell dia ja no he perdut cap partit més... si bé és cert que no n'he jugat cap més... però això és només circumstancial...
Salut
Alfons

Mònica ha dit...

Estic completament d'acord amb aquesta reflexió, prou ja de supersticions, hem de ser racionals i no ens hem de creure tot el que ens intenten transmetre els mitjans de comunicació. Encara que la realitat és que constantment es produeixen fets com aquest i veiem molta gent enganxada a coses com l'homeopatia (on la quantitat de principi actiu és tan mínima que és impossible que faci tant d'efecte com ens volen vendre...) o les flors de bach..., és increïble como podem donar importància a coses tan irracionals, tenim mil exemples on el rigor científic queda en un segon pla. Però amics el món és imperfecte.

M'agraden les teves reflexions Eduard, són molt interessants. Jo també escric en un bloc, no és de seguretat alimentària sinó de psicologia cognitiva (la filosofia és que no ens afecta el que ens passa sinó el que pensem sobre el que ens passa) és d'un amic que em publica el que escric i va molt en sintonia amb el que acabes de dir en el teu article. El meu projecte es introduir la psicologia cognitiva en l'administració, seria una manera de fer una administració més humana i a la vegada més efectiva. Et deixo el link per si vols tafanejar http://rafaelsantandreu.wordpress.com/

Records,

Mònica Simón